Vic Llançà 2.013

Vic Llançà 2.013
Vic Llançà 2.013

lunes, 9 de mayo de 2011

Cronica - Superespecial 7 y 8 de Mayo - Trans Cataluña

RETO CONSEGUIDO !!!
Felicidades a los 5 magnificos por el gran fin de semana que hemos pasado juntos, disfrutando de la naturaleza con una bici, un par de piernas, una mochila y un buen par de coj... que tambien hicieron falta para no venirnos abajo en los momentos dificiles, a continuacion os ire adjuntando relatos de cada uno de los 5 contando como hemos vivido esos 2 dias de intenso pedaleo despues de:

Km                           : 191 km (90 el primer dia)
Ascenso acumulado: 3644 m (2200 m el primer dia)
Tiempos totales      : aprox 17h (9h primer dia) aunque solo de movimiento unas 13h 40m

Os presento a los integrantes del "BTT Els Colors" y a continuacion cronica completa de los 2 dias gentileza de Mr. Betu:
Con el nº 1 - El motor Diesel de 4T, parecia que no acabaria y que nos tenia a todos engañados, siempre guardando un puñadito de fuerzas en la recamara, manteniendo su ritmo, lento pero seguro, si señor grande, muy grande ! Mr Noya (..sin hacer mas rimas :-))

Con el nº 2 - El "Senyor Mestre", GPS Man, no te puedes perder yendo con él, sin duda el cerebro del grupo, si señor seguimos aprendiendo de ti en cada salida: Mr. Betu !

Con el nº 3 - Mr McGiver, con un poco de aceite de oliva en la cadena es capaz de subir por la montaña mas pronunciada, no hace falta que le funcione el cambio sube en cualquier desarrollo y a que ritmo !!, desde este fin de semana el Sr Berrinas (mas detalles en cronocas), ese es nuestro Joselito  !

Con el nº 4 - El incombustible, el incansable, si señor que portento de poderio, parecia que le faltaron km en la 2ª etapa de lo sobrado que iba, Chapeau, menudo relevista, estuvo ahi siempre empujando hasta el ultimo km, haciendo honor a su apodo el INCREIBLE Caritos !!

Con el nº5 -  Un servidor que ha intentado seguir el ritmo del grupo y que lo ha pasado teta, gracias por el REGALO !! El Presi

CRONICA COMPLETA By Mr. Betu

Hola marietes !!!!!,

Vam haver de patir de valent però finalment ho hem aconsseguit. Al final ja veig que no som tant marietes com jo us deia i cridava durant les dues etapes amb els crits de guerra següents, per tal d’esperonar al personal:

-         Venga, venga maricones !!!
-         Vaya peña de gays !!!
-         Venga que ya lo tenemos peazo de mariconas !!!
-         Etc...Etc...

Han estat uns dies de preparació previs a la cursa que cadascú hem anat fent com hem pogut, traient temps d’on no n’hi havia per poder sortir a entrenar, per no defallir en la consecució de la TransCatalunya particular i alhora poder atendre els compromisos obligatoris laborals i familiars.
Vam trobar-nos a les 7 del matí a la font del Parc dels Colors per anar plegats cap a l’estació on a les 7:28 sortia el tren que ens portaria fins a La Molina on començaria el nostre gran repte.
Un cop a lloc, ja vam veure que el temps no ens ho posaria fàcil, havíem començat a pedalar i vam haver de recular novament cap a l’estació perquè es va posar a ploure,  ens vam posar l’impermeable i ens vam esperar una mica que parés, ja que el xàfec era important.
Llavors vam començar a pedalar de nou, sense cap sentit, tot buscant les marques del track que no erem capaços de trobar. La cosa no començava massa bé !!!
Finalment les vam trobar i vam fer camí cap a la Masella, on vam començar l’ascens més brutal de les dues etapes. Per contrarrestar el patiment vam poder gaudir d’un entorn espectacular, amb clapes de neu, ocellets cantant, una verdor impressionant, ...etc.
Quan estàvem deixant les pistes de la Masella enrrere, de nou va aparèixer la pluja i ja no la vam deixar fins prop del km.60. En aquell moment, quan ens estàvem posant els impermeables, vam poder veure dos cèrvols corrent muntanya a través.
Vam continuar fins coronar els 2100m de cota màxima, al Coll de Pal, on vam poder gaudir d’un paisatge d’alta muntanya, totalment pelat i sense cap arbre, on ens van acompanyar diverses espècies de rapinyaires, com àligues, corbs i altres.
En aquest punt començava el descens, primer per asfalt i més tard per camins amb moltes pedres, que degut a que estaven mullades i anàvem molt carregats, el feien més perillós.
Més tard i continuant la baixada, vam passar per una zona que semblava un camp de mines, ple de tifarades de vaca acabades de fer, on qui més qui menys, es va epastifar.
Després d’un tram asfaltat, on va començar a ploure amb intensitat, arribàvem a la Pobla de Lillet on vam parar a dinar al costat del pont romànic del centre del poble, a sota d’un arbre que ens aixoplugava de la pluja.
Vam reprendre de nou la ruta i vam haver de fer l’ascens més llarg i pesat de les dues etapes. Es va fer interminable i no vam passar per cap nucli de població, tan sols vam passar pel Refugi d’Ardericó.
Vam arribar a la Riera de Merlés, que vam haver de travessar en unes quantes ocasions i que ens acompanyaria i ens conduïria fins al desviament per anar a Prats de Lluçanès, on passariem la nit.
A partir d’aquest punt vam passar per diversos càmpings amb un aire molt i molt rústic i per diversos paratges bucòlics i preciosos, molts d’ells a causa de l’efecte de l’aigua del riu amb el pas del temps i altres per efecte de la pròpia natura.
De sobte el camí es va convertir en asfalt de lleugera baixada i així vam anar comodament fins al desviament de Prats, on després de superar una pujada interminable, ja que tots teniem ganes d’acabar, vam arribar a Prats de Lluçanès més de 9 hores després d’haver sortit de La Molina i amb 90 km a les cames.
Vam trobar Cal Músic preguntant a la gent del poble i ens va rebre el Sr. Ramón, que n’és l’amo i qui ens va posar tota mena de facilitats per netejar les bicis, allotjar-nos, sopar i l’endemà per preparar-nos un entrepà per cadascú de nosaltres que ens va deixar damunt de la taula del menjador.
El lloc era rústic però espectacular i després d’una bona dutxa, el Sr. Ramón ens va portar unes cerveses per recuperar-nos i poder gaudir de la sala d’estar en un sofà molt confortable.
Després vam fer un bon sopar i abans de marxar, el Sr. Ramón ens va convidar a tastar el licor d’absenta de 72° que ell mateix elabora, que tot i que es notava una cremor quan baixava, era molt bo.
Li vam pagar el que li deviem, ens vam acomiadar i finalment vam anar a dormir.
Durant la nit va ploure en forma de tempesta i feia preveure que l’endemà ens trobariem fang arreu.
Vam llevar-nos a les 7 del matí i després de preparar-ho tot vam anar a esmorzar i ja vam començar de nou a pedalar amb la sensació que la segona etapa seria de duresa similar a la primera i amb el dubte de si seriem capaços d’acabar-la. Per sort no plovia i tot i que el cel en algún moment amenaçava pluja, finalment no ho va fer.
Personalment, notava les cames força carregades i el genoll em molestava, però miraculosament amb el pas dels quilòmetres, el dolor del genoll va arremetre i les cames me les trobava força bé.
Vam anar a buscar de nou la Riera de Merlés i vam fer uns quants quilòmetres per asfalt fins que vam desviar-nos per agafar la pista marcada on va començar la pujada, que va ser força dura al començament i es va anar suavitzant abans de coronar.
A partir d’aquest moment i fins arribar a Artés els quilòmetres passaven molt ràpidament ja que anàvem alternant trams asfaltats amb pistes amb molt bon estat i de baixa dificultat.
A partir d’Artés venia el tram amb més pendent i més dur de l’etapa, que a part de la seva duresa, estava empedrat amb unes ondulacions i bots que feia que el culet patís més del comte. Alguns van saber contrarestar-ho amb pets espectaculars que mantenien un coixí entre el culet i el seient i la superfície de contacte era menor.
Abans d’arribar a coronar, ens vam trobar una colla de BTTrs com nosaltres, que quan van veure la pinta de nòmades que teniem, ens van preguntar:

- ¿De donde venís?
I jo els vaig respondre:
- De La Molina !!!
I van dir:
- Vaya par de huevos !!!

Realment no els hi vaig dir cap mentida, però tampoc tota la veritat, ja que suposo que es van pensar que veniem de La Molina havent sortit de bon matí.
Un cop vam coronar, vam arribar a Sant Llorenç Savall bastant ràpid i allà vam anar a Cal Ramón a dinar, on ens vam posar les botes.
Després de dinar va costar una mica començar a pedalar ja que em trobava molt ple, però ja només quedaven un parell de rampes i ja arribàvem a Can Catafal, on ja no tindriem que superar cap més rampa fins a casa, passant per la vora del Puig de la Creu, Castellar del Vallès, Sentmenat, Palau Solità i Plegamans i finalment vam arribar a la font del Parc dels Colors després d’unes 8 hores després d’haver sortit de Prats de Lluçanès i amb 100 km més a les cames adicionals als 90 del dia anterior i havent superat un total de 3644 metres de desnivell positiu.

Ara hem de començar a pensar la que farem l’any vinent.

Felicitats companys, ho hem aconsseguit !!!
Som uns màquines !!!

4 comentarios:

juanmaiden dijo...

un diez para los chicos de mollet,muy bien espero lo pasarais bien y disfrutarais a lo grande.
y las fotos para cuando venga que nos teneis impacientes jajaja.
un abrazo campeones.

Anónimo dijo...

HOLA A TODOS,
no se vosotros pero tengo mono de bici ... de pasarmelo bien, porque yo al menos me lo he pasado en grande, ha valido la pena la preparación previa. Ahora tenemos que hacer alguna especial, mas pronto que tarde, antes de que empiece el calor de verdad.

FELICIDADES por la crónica Betu,es cojonuda, no se pueden decir muchas cosas mas ... bueno solo una:

BERRIN (Berrines en plural): se trata de una palabra utilizada en Hinojales (Huelva) para dar nombre a las plantas que crecen en los lugares de agua estancada. En realidad creo que se trata de un uso incorrecto de la palabra BERRO.

Akeen

juanmaiden dijo...

guau nois que pasada de ruta,tomo nota de todo y de las fotos(geniales)e sacado ideas para llevar el equipaje en la bi6000,no veas lo guapo que queda el gps en la potencia sois unos cracks que lo sepais me siento orgulloso de conoceros de verdad,en las fotos se nota los unidos que estais.un abrazo para todos y a seguir dando caña que no es poca la que dais.

Miguel dijo...

Saludos compañeros desde La Siberia de Collserola. Una ruta fantastica estais hechos unos makinas felicidades y pasaros algun dia por el blog, el 19 nos espera la Gossol Berga hemos quedado con nuestro compañero Juanmaiden Http://ACsiberianos,blogspot.com/